En una bella plana, per on passava una bella aigua, estaven moltes bèsties que volien elegir rei. Acord fo emprès per la major part, que el Lleó fos rei; mas lo Bou contrastava molt fortment a aquella elecció, e dix estes paraules:
-Senyors, a noblesa de rei se cové bellesa de persona, que sia gran, humil, e que no dó damnatge a ses gents. Lo Lleó no és gran bèstia, ni és bèstia que viva d'herba, ans menja les bèsties. Lo Lleó ha paraula e veu que fa estremir de paor tots nosaltres, con crida. Mas, per mon consell, vosaltres elegirets lo Cavall a rei; car lo Cavall és gran bèstia, e bella, e humil: lo Cavall és bèstia lleugera, e no ha semblant ergullós, ni no menja carn.
No hay comentarios:
Publicar un comentario