13. Àngel Guimerà

Biografia
Aquí teniu un vídeo d'una obra de teatre d'Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife al 1845. Al 1853 la seva família va decidir tornar a Vendrell, d’on era originari el seu pare, Després s’instal·laren a Barcelona on Àngel Guimerà cursà estudis als escolapis; ben aviat aprengué el català i s’identificà amb el moviment catalanista. Fou un dels fundadors de la revista "La Renaixença", que esdevingué un diari, del qual arribà a ser el director. Concorregué als Jocs Florals del 1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari en emportar-se’n els tres premis i ser proclamat Mestre en Gai Saber.

Les composicions poètiques de Guimerà foren recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924).

El 1895 fou elegit president de l'Ateneu barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català. Els seus discursos polítics foren publicats l’any 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria. La seva activitat com a dramaturg comença amb la representació de Gal·la Placídia, l’any 1879.

La seva triple activitat com a poeta, dramaturg i polític li valgué una gran popularitat. Fou nomenat fill adoptiu de Barcelona i el seu enterrament fou una autènti

ca manifestació popular.

Obra poètica

• El rei i el conseller, 1870
• Indíbil i Mandoni, 1875
• Cleopatra, 1876
• L'any mil, 1877
• Romiatge, 1877
• El darrer plany d'en Claris, 1877
• Cants a la Pàtria, 1906
• Segon llibre de poesies, 1920

Obra dramàtica

• Gal·la Placídia,  1879.
• Judith de Welp, 1883.
• El fill del rei,  1886.
• Mar i cel, 1888.
• Rei i monjo, 1890.
• La boja, 1890.
• La sala d’espera, 1890.
• En Pólvora, 1893.
• Mestre Oleguer, 1892
• Jesús de Natzaret, 1894.
• Maria Rosa, 1894.
• Les mongetes de Sant Aimant, 1895.
• Mort d'en Jaume d'Urgell 1896.
• La festa del blat, 1896.
• Terra Baixa, estrenada a 1896,
• Mossèn Janot, 1898.
• La farsa, 1899.
• La filla del mar, 1900.
• Arran de terra,  1901
• La pecadora, 1902.
• Aigua que corre, estrenada 1902.
• Camí del sol, 1904.
• Sol, solet, 1905.
• La miralta, 1905
• Andrònica, 1905.
• L'aranya, 1906.
• En Pep Botella, 1906.
• La Santa Espina, 1907.
• La reina vella, 1908.
• Titaina, 1910.
• Sainet trist, 1910.
• La reina jove, 1911.
• Jesús que torna, 1917.
• Indíbil i Mandoni, 1917.
• Al cor de la nit, 1918.
• L'ànima és meva, 1919.
• Alta banca, 1921.
• Joan Dalla, 1921.

12. La Renaixença

La Renaixença s’inicià a mitjans del segle XIX i amb això s’obre el període contemporani de la literatura catalana. La renaixença va ser un moviment cultural. Al segle XIX s’inicià la recuperació del català com a llengua de cultura i de conreu literari. Aquests van ser els dos grans designis de la Renaixença que van sorgir com a conseqüència d’una voluntat d’afirmar la personalitat autònoma de Catalunya en el terreny de la cultura.

A través de revistes com “El Europeo” o “El Vapor” , va afavorir el desenvolupament del programa de la Renaixença.

La projecció popular de la Renaixença s’aconseguí, en part, amb la restauració al 1859 gràcies als Jocs Florals de Barcelona, els quals comptaren amb el prestigi d’un reconeixement públic notable, foren reproduïts en molts altres indrets del país i prengueren el caràcter d’òrgan suprem de la Renaixença.

El poeta Jacint Verdaguer (1845-1902) i el dramaturg Àngel Guimerà (1845-1924) van ser dos escriptors populars de la Renaixença i són dues figures bàsiques en la literatura catalana. Amb ells s’assolí una llengua literària moderna, rigorosa i sensible al llenguatge popular.