12. La Renaixença

La Renaixença s’inicià a mitjans del segle XIX i amb això s’obre el període contemporani de la literatura catalana. La renaixença va ser un moviment cultural. Al segle XIX s’inicià la recuperació del català com a llengua de cultura i de conreu literari. Aquests van ser els dos grans designis de la Renaixença que van sorgir com a conseqüència d’una voluntat d’afirmar la personalitat autònoma de Catalunya en el terreny de la cultura.

A través de revistes com “El Europeo” o “El Vapor” , va afavorir el desenvolupament del programa de la Renaixença.

La projecció popular de la Renaixença s’aconseguí, en part, amb la restauració al 1859 gràcies als Jocs Florals de Barcelona, els quals comptaren amb el prestigi d’un reconeixement públic notable, foren reproduïts en molts altres indrets del país i prengueren el caràcter d’òrgan suprem de la Renaixença.

El poeta Jacint Verdaguer (1845-1902) i el dramaturg Àngel Guimerà (1845-1924) van ser dos escriptors populars de la Renaixença i són dues figures bàsiques en la literatura catalana. Amb ells s’assolí una llengua literària moderna, rigorosa i sensible al llenguatge popular.