5.3.2 Comentari del fragmet

Aquest fragment parla sobre l'elecció d'un Rei, el primer candidat es el lleó, peró un dels animal diu que un lleó no es una gran bestia, per ell un cavall es una gran bèstia. Ell vol un Rei humil com un cavall, no un Rei orgullós com un lléo.

Això vol dir que avegades la millor elecció no es sempre "el del mes fort" si no "el del mes humil".

5.3.1 Obres de Ramon Llull.

 Llibre de les bèsties:

En una bella plana, per on passava una bella aigua, estaven moltes bèsties que volien elegir rei. Acord fo emprès per la major part, que el Lleó fos rei; mas lo Bou contrastava molt fortment a aquella elecció, e dix estes paraules:

-Senyors, a noblesa de rei se cové bellesa de persona, que sia gran, humil, e que no dó damnatge a ses gents. Lo Lleó no és gran bèstia, ni és bèstia que viva d'herba, ans menja les bèsties. Lo Lleó ha paraula e veu que fa estremir de paor tots nosaltres, con crida. Mas, per mon consell, vosaltres elegirets lo Cavall a rei; car lo Cavall és gran bèstia, e bella, e humil: lo Cavall és bèstia lleugera, e no ha semblant ergullós, ni no menja carn.

5.2 Obra

-Llibre del gentil i dels tres savis (1274)

-Llibre d'Amic e Amat (1283)

-Llibre de les bèsties (1288)

-Llibre de les meravelles (1288)

-Arbre de sciència (1296)

-Ars magna generalis ultima (1306)

5.1 Biografia Ramon Llull.

Ramon Llull va néixer a Mallorca al 1232 i va morir al 1316 va ser un escriptor prolífic i polifacètic, es va expressar en llatí, català i àrab. Va ser un filòsof cristià i com a novel·lista, va ser un dels primers a proposar temes contemporanis. Va fundar escoles i també va ser un dels primers escriptors que va usar la llengua popular, en el seu cas el català, per tractar temes reservats de la llengua llatina, com ara la teologia, la filosofia i la ciència.

4.1 Biografia

Josep Carner va nèixer a Barcelona, el 9 de febrer de 1884, i mor a Brusel·les, el 4 de juny de 1970.Quan tenia quinze anys va guanya el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona. Es llicencia en Dret el 1902 i en Filosofia i Lletres el 1904, any en què publica el seu primer llibre de versos.

4.2 Poema: Aigües de la Primavera.

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes, com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

4.3 Josep Carner - Túrnez & Sesé : Aigües de la primavera